Tot té un principi i un final!

Benvolgut lector,

primer de tot dir que aquests semestre ha estat increïble, tot i que haguem tingut un munt de feina i que segons quines situacions ens han desesperat, he vist que sí, que vull ser mestre. Això ja s'acaba els treballs quasi entregats, el nadal s'apropa i els exàmens també!Però la il·lusió i les ganes amb les que vaig començar el curs segueixen i espero que segueixin estant sempre! Perquè m'agrada i a la vegada també em fa por el fet de dir: ostres en quatre anys seré mestre i estaré amb vint-i-cinc infants dins de una aula! Aquesta frase em crea un cert neguit, però a la vegada tinc ganes de passar de ser mestre a fer de mestre.
Dir que aquesta experiència (la del bloc) ha estat molt enriquidora ja que personalment m'ha anat bé poder desfogar-me i, explicar tot allò que se'm passava pel cap o que m'havia passat aquell dia.


Només dir que mai hagués cregut que escriure, m'has ajudat tant.Ja que personalment sóc una persona força tancada i els sentiments o emocions em costa expressar-los.


Gràcies per seguir-me, això no és un adéu!!

"Aprèn a ensenyar i ensenyant aprendràs”  Peret

Nerea. 

Competència digital

En aquesta entrada voldria parlar sobre la classe d'avui de TIC. El nostre professor en Miquel Àngel ens ha estat parlant sobre la competència digital.

S’integren dins les competències metodològiques que són les que fan referència al desenvolupament de mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions acadèmiques.

Doncs entenem que competència digital, és saber ( en quant a coneixements) i saber fer per resoldre problemes i prendre les decisions que es plantegen en diferents situacions de coneixement i contextos d’aprenentatge. 

És a dir, per exemple no és tant important que els nostres nens sapiguen les roques però si que dins d'un context sàpiguen quines són aquestes.L’escola treball l’àmbit del saber i no treballa el saber fer. És molt important trobar aquest equilibri.

 

Una de les preguntes que ens va plantejar és: 

Que haurien de saber fer els nostres nens en acabar la primària? Hi ha 4 blocs clau:

1)      Que els nanus sàpiguen captar, cercar, selecció, registrar, i processar la informació

2)      Domini dels llenguatges digitals bàsics (textual, numèric, icònic, visual,....)

3)      Transformar la informació en coneixement (TAC)

4)      Comunicar la informació i els coneixements adquirits per mitjà dels diferents llenguatges i recursos digitals.

Doncs separaríem els continguts en cicles: cicle inicial, mitjà i superior.

Per tant cada cicle es divideix en un subgrups com són : cerca i  selecció de la informació, edició publicació amb llenguatges digitals, elaboració de la informació en coneixement i comunicació i expressió amb llenguatges, eines i espais digitals. Dins d'aquests segons els cicle trobarem uns subapartats diferents.

 

Per tant el més important no és que sàpiguen molt sinó que siguin autònom que vingui la tecnologia que vingui la sàpiguen utilitzar. 

Pedagogs catalans

Ahir, a classe de Història i Antropologia vam estar veient dos vídeos de dos pedagogs, que han estat molt importants per a l'educació, aquests són la Rosa Sensat i l'Artur Martorell.


Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Per saber-ne una mica més sobre Rosa podem dir que va estudiar magisteri a Barcelona i a la Escuela Central de Magisterio de Madrid. La seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.
Al 1900 va guanyar les oposicions de Labors i la van destinar a Alacant. Es va casar al 1903 amb David Ferrer amb qui s'instal·la definitivament a Barcelona. El 1904 va néixer la seva filla.
Va desenvolupar una gran tasca divulgadora dels nous corrents educatius i la seva gran capacitat organitzadora la van portar a ser la primera directora de l'Escola de Bosc, a la secció de nenes, càrrec que ocupà entre 1914 i 1930. Posteriorment, des de 1930 fins al 1939, va ser-ho del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l'arribada del franquisme, la van jubilar al 1939.
Al 1921 va rebre l'encàrrec de dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i estableix un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. La seva activitat es concretà també en diversos cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la Dona. Participà en importants congressos com el I Congrés Nacional d'Ensenyament Primari a Barcelona (1909), el III Congrés Internacional d'Enseignement Menager, a París (1922), i al Congrés des Écoles Nouvelles, a Niça (1932).
El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l'Escola de Mestres Rosa Sensat. Va morir l'any 1961.


Per altra banda tenim l'Artur Martorell (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ser un pedagog català. Va ser mestre i administrador de l’educació a l’Ajuntament de Barcelona en l’època de la República i a la postguerra, i amb ell, a tots els mestres i educadors del seu temps que van construir un sistema excel·lent a Catalunya. Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública.
Per saber una mica més sobre aquests mestre i pedagog posaré una mica de biografia.


El 14 d'Abril de 1894 Neix a Barcelona en el si d’una família menestral. AL 1903 va ser alumne de l’Institut Obrer Gracienc. Posteriorment l'any 1906 inicia els seus estudis a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. Comença la seva tasca docent com a professor elemental a les escoles del districte sisè de Barcelona al 1908. Del 1908 al 1913 completa la seva formació, tot i fent de mestre a diferents escoles i seguint els cursos de l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. Al 1914 obté el títol oficial de mestre. I seguidament fa de professor i director, entre d’altres, a les Escoles del Patronat Domènech i a les Colònies Escolars de Calafell i Tossa de Mar, aixó abarca del 1914 al 1930 . L'any 1922 contrau matrimoni amb Maria Codina i Relats, mestra de les Escoles del Patronat Domènech. Uns anys més tard al 1931 Col·labora amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i professor de l’Escola Normal de Mestres de la Generalitat de Catalunya. 1933-1936  Artur Martorell multiplica la seva activitat docent, publica cursos de gramàtica catalana, col·labora en emissions radiofòniques, participa en congressos i dóna cursos a la Universitat Autònoma. Al 1939 és empresonat a la Model de Barcelona, des de juliol fins a novembre, i fa classes de cultura general als altres presos.

1940-1961 Torna a l’Ajuntament de Barcelona, on té un paper destacat en la coordinació de les escoles municipals a l’Institut Pedagògic, en les emissions escolars de Ràdio Barcelona, en la creació i direcció de l’Institut Municipal d’Educació i la seva important Biblioteca. De manera sobtada, és traslladat al Negociat de Cementiris, arran de la seva disconformitat amb la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona al 1962. L'any 1964 Es jubila.

Del 1965 al 1966 Col·labora en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’Ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell.

El 4 d'abril 1967 la mort el sorprèn mentre treballa a l’Editorial Gustau Gili.

Aquí teniu doncs una mica la vida i el que van fer aquests dos pedagogs.

El nadal i la seva màgia

Escoltant conversacions al tren, avui he sentit una mare que parlava de la il·lusió que li feia al seu fill tot el que comporta el nadal: el tió, els reis mags, pare Noel...que fa les mil i unes per fer que tota aquesta màgia que comporta el nadal entri a la vida del seu fill i que cregui que això( cosa poc probable com que un tros de fusta pugui duu regals), sigui possible. Realment parem-nos a pensar, que hi ha més bonic que el somriure d'aquests infants? Que els ulls plens de il·lusió i les cares de sorpresa... ?

Crec que amb això, ens fan com una mena de devolució. Peró, també crec que no només hem de fer màgics d'aquests dies i costums sinó que hem de fer que els infants visquin amb ganes, amb curiositat, explorin i molt més. Per tant crec que la paraula il·lusió és els que hem de mantenir en aquestes criatures.





No rechaces tus sueños. ¿sin la ilusión el mundo que sería?
Ramón De Campoamor

La vida està plena de dificultats... l'important és aixecar-se!

Volia dedicar aquesta entrada o si més no donar ànims a totes aquelles persones que per un motiu o un altre diuen que ja no poden més, que no tenen suficient càrrega a les piles com per poder seguir endevant i lluitar.
Tot plegat posa a prova el nostre estat d'ànim i sovint ens carrega d'un malhumor que fem pagar a la gent que tenim al costat. Porto dies sentinme malament perquè no sóc capaç de veure una part positiva a les coses i m'he plantejat que aixó no pot seguir aixi... Hem de recolzar-nos entre tots i aprofitar que tenim persones al nostre costat per somriure i fer dels dies dolents un dia millor. Pensar, que cada dia que passa, no tornarà a passar més que és un dia viscut i a la vegada perdut... per tant crec que hem de ser ( jo la primera) més optimistes, viure el dia a dia d'una altra manera i aprofitar el moment al màxim.


Una persona molt preciada per a mi m'ha fet veure, que no tot és negatiu i m'ha passat aquest vídeo que m'hagradaria que veiessiu.


"Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se a aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme".
Muntatge del Pilar de 4 Caminat pujant les escales de la Catedral de Girona. Octubre 2010.

  

Lliçons

Ahir ens van posar un vídeo a seminari  que l'any passat va ser l'espot de la Marató de TV3. El vídeo es resumeix amb un pare que fa realitat el somni del seu fill, ja que aquest és discapacitat.
Perquè no valorem el que tenim? Perquè qualsevol cosa no ens esta bé? Per variar aquest vídeo m'ha fet reflexionar, aquestes persones són persones que ens donen lliçons; el superar-se diàriament, el intentar ser "normals", i darrera de tot això hi ha una cosa que te més mèrit: els pares, els pares d'aquestes persones que tal i com a dit una companya de seminari, diàriament fan una marató per tal de que els seus fills i filles puguin viure... No tinc paraules, realment impressionant...

Us deixo el link del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=-FIlhxHKpoY

Més joc, menys activitats extraescolars

Avui dia molts pares i moltes mares tenen l'obsessió per tenir uns fills molt preparats, i per a detectar els seus talents omplen la seva agenda d'extraescolars, i els deixa sense temps per jugar. No obstant això, diuen els experts que un nen que no juga no aprèn, ni desenvolupa habilitats emocionals i socials bàsiques per al món laboral.
Fa anys els nens i nenes sortien de l'escola i marxaven a jugar al carrer amb amics i amigues.Avui, surten de classe i berenen mentre es canvien de roba (moltes vegades sobre la marxa, en el cotxe) o de motxilla en funció de si els toca anar a fer esport, a aprendre anglès o a tocar un instrument. Segons un article llegit molts pares diuen: “Perquè perdin el temps a casa, jugant o veient la tele, millor que aprenguin alguna cosa o que facin esport". Però, jugar, segons destaquen els experts no és perdre el temps. Molt al contrari, és un temps fonamental per a l'aprenentatge, una inversió de futur, i la manca de temps de joc té conseqüències indesitjables.


Jugar, és una necessitat vital i molt més.Psicòlegs i pedagogs no deixen lloc a dubtes: el joc és una necessitat vital de la infància, com menjar o respirar.
Aquest, millora l'autoestima. Poder organitzar-se de forma autònoma, superar reptes, guanyar una carrera… i tot sense l'ajuda d'adults eleva la moral i ensenya a resoldre situacions inesperades.
Transmet valors. Insistir una vegada i una altra fins a dominar el jo-jo implica perseverança. Jugar amb uns altres exigeix compartir, ja siguin idees o propietats.I obliga a negociar, a pactar i de vegades supeditar els propis interessos. També facilita el posicionament moral.
Dóna agilitat. Els jocs infantils contribueixen a desenvolupar activitats psicomotrius de tot tipus i molts d'ells també treballen l'agilitat mental.
Socialitza. Jugar suposa acceptar les normes –ja siguin les d'una partida de xapes o les d'una persecució de policies i lladres–, acordar qui regularà els paranys, saber resoldre conflictes, prendre decisions en funció de certs lideratges o de la majoria… S'aprèn a interactuar amb uns altres: a escoltar, a discutir, a barallar-se, a reconciliar-se.
Fomenta l'autocontrol. Jugar amb altres nens obliga a acceptar els límits que els altres imposen i a canalitzar la frustració sense agressivitat, perquè si no acceptes les regles o no et comportes de forma adequada, els altres et donen de costat i no juguen amb tu.
Fixa els aprenentatges. Jugar permet als nens assimilar i posar en pràctica els coneixements adquirits, experimentar per si mateixos el que a l'escola o a casa els expliquen i descobrir coses noves.


El joc per tant és un assaig per a la vida adulta. I no només el joc simbòlic, és a dir, quan es juga a canviar de roba a les nines, a comprar i vendre, a metges o a bombers. També quan es pacten els límits per a l'amagatall, es discuteix perquè algú fa paranys amb les cartes o es reparteixen tasques per fer un castell de sorra s'estan assajant recursos que seran fonamentals en créixer.

"Els nens que no juguen no aprenen"

Remenant avui pel diari...

Avui toca parlar d'una noticia, una noticia que m'ha cridat la atenció i he volgut esmentar.

La noticia és la següent:
El CosmoCaixa acull un nou planetari 3D únic a Espanya.Aquest simulador, segon d'Europa, "permet anar més enllà i gaudir de l'univers des d'una perspectiva mai vista", diu el coordinador del projecte.
Barcelona. (EP) .- El CosmoCaixa de Barcelona albergarà des del 17 de desembre un nou planetari 3D, únic a Espanya i segon d'Europa després de tancar les portes al juny per poder actualitzar els seus sistemes de projecció.
"És un simulador astronòmic que permet treballar com un planetari a l'ús i anar més enllà i gaudir de l'univers des d'una perspectiva mai vista", ha explicat el coordinador del projecte de l'Obra Social de La Caixa, Jordi Aloy.
Segons Aloy, l'innovador sistema digital de projecció d'alta definició 3D i immersiu amplia els límits de l'astronomia, ja que "no només es veurà el cel des de la Terra".
Les modificacions tecnològiques al planetari han permès adaptar-lo a les persones amb discapacitat sensorial i oferir un programa disponible en quatre idiomes-castellà, català, anglès i francès-, a més de projectar unes imatges del sistema solar a temps real, no a través de vídeos programats.
Com ha explicat el sotsdirector de l'Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient de CosmoCaixa, Ignasi López, els primers estrenes són un documental 3D sobre les investigacions de Darwin, titulat Selecció natural-en pantalla a partir del 17 de desembre-i Som astrònoms ! -a partir de Setmana Santa-, programes clàssics de planetari dirigits al públic infantil, audiovisuals de divulgació astronòmica o astrofísica i la projecció de pel · lícules de temàtica científica són les tres grans línies de la programació 3D.
Des de setembre de 2004, el planetari de CosmoCaixa ha realitzat 12.252 sessions amb una vintena de programes diferents i ha rebut més de 1.106.200 usuaris, dels quals un 30% correspon a públic escolar.

Una experiència que crec que pot ser molt enriquidora i divertida, ja que pot accedir-hi qui vulgui. Què en penseu vosaltres? Oi que estaria divertit? 

Crec que aquesta proposta és molt interessant de cara a les escoles, ja que com s'ha comentat en aquest planetari es pot gaudir i anar més enllà. Aquesta és una proposta molt atractiva des de el meu punt de vista i, si puc i tinc temps, perquè no anar a veure-la?



Per cert volia fer esment d'una frase que he vist a una persona que anava avui al tren i llegia un text, la frase diu així: El veritable luxe és que la teva professió sigui la teva vocació.

Bona nit!!

Escola inclusiva;realitat o utopia?

Ahir a societat, família i escola van fer un debat sobre la inclusió, aquests és un dels temes que avui dia ens hauríen de preocupar dins l'educació.

A Catalunya s’estan portant a terme experiències capdavanteres en aquesta modalitat. També s’està treballant des dels centres d’educació especial.

Per definició, la inclusió escolar “és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de discapacitat, raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys i juntament amb ells, dins l’aula.

La política actual del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya aposta cap a un model d’escola inclusiva, orientada cap a l’assoliment d’una escolarització de qualitat per a tothom, això implica adoptar mesures especialment adreçades a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, amb l’objectiu d’integrar-lo plenament, en la mesura que això sigui possible, en la vida escolar i al mateix temps garantir-li una adequada atenció educativa.

En els centres ordinaris, per a tal efecte, s’estan creant les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial). Aquestes són unitats de recursos per afavorir, sempre que per les seves característiques sigui possible, la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.

Des d’alguns centres d’educació especial també es desenvolupa aquesta funció de donar suport als professionals de l’escola ordinària que tenen alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta funció dels centres d’educació especial, la inclou la Federació APPS en el seu model de Pla Director de l’Educació Especial a Cataluya com a recurs per a l’èxit d’una escola que redueix les barreres a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. Crec que l'escola s'ha de preocupar de l’ensenyament i l’aprenentatge, els assoliments, les actituds i el benestar de tots i cada un dels seus alumnes.

"Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents.Alguns hem perdut la capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d'accidents.Però això no té importància;només és un problema mecànic. Allò que és veritablement important és que conservem l'esperit humà, la capacitat de crear."

Stephen W. Hawking

Per què no fer d'un somni un realitat?

Avui, m'agradaria parlar sobre el somni. No tinc cap tipus de motiu peró crec que somiar és una de les coses mes maques, després ja explicaré el perquè.
Iniciaré aquesta entrada parlant una mica de què és realment somiar, en el àmbit més científic.
Somiar és una de les coses més importants amb que ens ha dotat l'evolució i, segurament, en els éssers humans té molt més pes que en la resta de mamífers.
En els somnis, ens convertim en protagonistes d'històries, en personatges diferents, i potser, considera Humphrey, això és així per preparar-nos per afrontar situacions d'amor, de tristesa, de ràbia, de perill, d'ira, d'alegria. A través dels somnis, podem posar-nos en el paper de cada emoció, entendre com funciona la ment i assajar la nostra actuació en situacions futures en la vida real.
Somiar actua, doncs, com una espècie de "peamento social". Somiant ens posem en la pell de l'altre, tractem de sentir el que sent per poder compartir les seves emocions i sentiments. I ser així més empàtics. Som éssers socials, que necessitem de l'altre per sobreviure. Sols no hauríem pogut arribar fins a aquí i potser somiar sigui una més de les estratègies més belles amb que ens ha dotat l'evolució per establir llaços més estrets amb els altres.


Somiem emocions.Somiem que volem, que recorrem mons fantàstics, que som nosaltres però amb un altre aspecte, que coneixem gent nova, que tenim professions diferents. Cada nit, mentre dormim, inventem mil i una històries, i participem en fantasies increïbles. A més de ser una font de plaer, alguns neurocientífics tal i com he esmentat abans, creuen que somiem per a ser més empàtics.
Posu l'exemple d'en Nicholas Humphrey, professor de psicologia a la Universitat de Nova York, ha dedicat bona part de la seva carrera a l'estudi de la ment i la consciència, i creu que una de les funcions principals dels somnis és entrenar emocionalment.


Tot aixó esta genial, i ho trobu molt interessant peró anem més enllà, anem als somnis de cadascú. Tothom tenim somnis, ja sigui ser famós, ser futbolista o actriu, o anar a visitar una ciutat... i així podria estar hores esmentant somnis. Però realment crec que no ens hem de donar per vençuts i fer-los realitat, fer que tot alló que per a nosaltres sigui impossible pugui arribar algun dia!!

"La posibilidad de realizar un sueño es lo que hace que la vida sea interesante."

Paulo Coelho

Si que dona per pensar, el tren...!

Bloquejos, por, patiment una sèrie de paraules que ens surten quan hem d'exposar en públic. Per què aquesta por? Arribarem a superar-la algun dia? Serem capaços de ser uns bons comunicadors? I una qüestió, la qual no deixo de donar-li voltes, com a mestra, podré transmetre tot el que vull? Aquest és un tema que m'angoixa i molt, em faig moltes preguntes les quals crec que no me les hauria de fer o si mes no, hauria de deixar de pensar-hi, i pensar que a la propera ho faré millor i que és qüestió de temps i experiència. Però i si no sóc capaç?


Bé amics, aquí un tema que em treu la son...