Més joc, menys activitats extraescolars

Avui dia molts pares i moltes mares tenen l'obsessió per tenir uns fills molt preparats, i per a detectar els seus talents omplen la seva agenda d'extraescolars, i els deixa sense temps per jugar. No obstant això, diuen els experts que un nen que no juga no aprèn, ni desenvolupa habilitats emocionals i socials bàsiques per al món laboral.
Fa anys els nens i nenes sortien de l'escola i marxaven a jugar al carrer amb amics i amigues.Avui, surten de classe i berenen mentre es canvien de roba (moltes vegades sobre la marxa, en el cotxe) o de motxilla en funció de si els toca anar a fer esport, a aprendre anglès o a tocar un instrument. Segons un article llegit molts pares diuen: “Perquè perdin el temps a casa, jugant o veient la tele, millor que aprenguin alguna cosa o que facin esport". Però, jugar, segons destaquen els experts no és perdre el temps. Molt al contrari, és un temps fonamental per a l'aprenentatge, una inversió de futur, i la manca de temps de joc té conseqüències indesitjables.


Jugar, és una necessitat vital i molt més.Psicòlegs i pedagogs no deixen lloc a dubtes: el joc és una necessitat vital de la infància, com menjar o respirar.
Aquest, millora l'autoestima. Poder organitzar-se de forma autònoma, superar reptes, guanyar una carrera… i tot sense l'ajuda d'adults eleva la moral i ensenya a resoldre situacions inesperades.
Transmet valors. Insistir una vegada i una altra fins a dominar el jo-jo implica perseverança. Jugar amb uns altres exigeix compartir, ja siguin idees o propietats.I obliga a negociar, a pactar i de vegades supeditar els propis interessos. També facilita el posicionament moral.
Dóna agilitat. Els jocs infantils contribueixen a desenvolupar activitats psicomotrius de tot tipus i molts d'ells també treballen l'agilitat mental.
Socialitza. Jugar suposa acceptar les normes –ja siguin les d'una partida de xapes o les d'una persecució de policies i lladres–, acordar qui regularà els paranys, saber resoldre conflictes, prendre decisions en funció de certs lideratges o de la majoria… S'aprèn a interactuar amb uns altres: a escoltar, a discutir, a barallar-se, a reconciliar-se.
Fomenta l'autocontrol. Jugar amb altres nens obliga a acceptar els límits que els altres imposen i a canalitzar la frustració sense agressivitat, perquè si no acceptes les regles o no et comportes de forma adequada, els altres et donen de costat i no juguen amb tu.
Fixa els aprenentatges. Jugar permet als nens assimilar i posar en pràctica els coneixements adquirits, experimentar per si mateixos el que a l'escola o a casa els expliquen i descobrir coses noves.


El joc per tant és un assaig per a la vida adulta. I no només el joc simbòlic, és a dir, quan es juga a canviar de roba a les nines, a comprar i vendre, a metges o a bombers. També quan es pacten els límits per a l'amagatall, es discuteix perquè algú fa paranys amb les cartes o es reparteixen tasques per fer un castell de sorra s'estan assajant recursos que seran fonamentals en créixer.

"Els nens que no juguen no aprenen"