Ahir ens van posar un vídeo a seminari que l'any passat va ser l'espot de la Marató de TV3. El vídeo es resumeix amb un pare que fa realitat el somni del seu fill, ja que aquest és discapacitat.
Perquè no valorem el que tenim? Perquè qualsevol cosa no ens esta bé? Per variar aquest vídeo m'ha fet reflexionar, aquestes persones són persones que ens donen lliçons; el superar-se diàriament, el intentar ser "normals", i darrera de tot això hi ha una cosa que te més mèrit: els pares, els pares d'aquestes persones que tal i com a dit una companya de seminari, diàriament fan una marató per tal de que els seus fills i filles puguin viure... No tinc paraules, realment impressionant...
Perquè no valorem el que tenim? Perquè qualsevol cosa no ens esta bé? Per variar aquest vídeo m'ha fet reflexionar, aquestes persones són persones que ens donen lliçons; el superar-se diàriament, el intentar ser "normals", i darrera de tot això hi ha una cosa que te més mèrit: els pares, els pares d'aquestes persones que tal i com a dit una companya de seminari, diàriament fan una marató per tal de que els seus fills i filles puguin viure... No tinc paraules, realment impressionant...
Us deixo el link del vídeo:
No hay comentarios:
Publicar un comentario