Lluitem per un somni

Be... he canviat el títol del bloc ja que per a mi aixo es un somni, un somni el qual poc a poc estic realitzant. El ser mestre per no és el triar un professió perquè toca , es mes que això, és forma a persones i educar a nens i nenes que son el futur, el nostres futur. Que hi ha més enriquidor que ensenyar i aprendre a la vegada? Per ami no hi ha res mes valuós! Ser mestres és més que arribar a l'aula i donar la matèria, també és formar a persones, actualitzar-se, motivar, gaudir,recolzar aquells que ens necessiten per seguir endavant, es molt més que una feina. He dedicat aquestes petites paraules ja que personalment crec que ser mestres, és una molt gran responsabilitat i que recollir tot allò que sembres a la llarga es molt gratificant.

"Recuerda que la fràgil memoria de la mente de tus alumnos, olvida lo aprendido. Pero la firme memoria de su corazón, retiene de por vida lo sentido y lo vivido."

Poc a poc i bona lletra

Continuem amb els treballs... això no acabarà mai? No puc seguir aquest ritme! 

Perdoneu per ser tan directa, però es que el cansament està podent amb mi, portem( almenys jo) dues setmanes venint tots els matins i fent classe a la tarda... Necessito desconnectar i descansar! Deixant a un costat la part més feixuga i negativa d’aquests últims dies, voldria destacar certs aspectes.

Avui hem exposat el treball d’assessorament familiar, en quant a l’exposició hem fet una presentació on hem parlat sobre l’assessorament a partir de la psicoanàlisi, el mecanismes de defensa, l’entrevista i com assessorar bé. Al final d’aquesta hem posat un vídeos realitzats per nosaltres, ha estat molt divertit no podíem parar de riure!! En general ha anat molt bé o això crec!

Ens veiem aviat!!

Sensacions....

Ja som aquí de nou! Avui dilluns 28 de Novembre s’ha realitzat el debat de babel a l’escola, concretant, el nostre debat. Tot i haver-nos-ho preparat moltíssim, haver quedat molt dies hem quedat aquest matí per assajar i posar en comú tots aquells dubtes que ens rondaven pel cap. Les hores passaven  i cada cop que miràvem al rellotge els nervis ens envaïen. Minuts abans d’entrar a l’aula ens hem mirat tots i ens hem dit: nosaltres podem!

Pum pum, pum pum...! El cor m’anava a mil!!! La mestre en aquest cas la Cèlia asseguda al mig de l’aula, el moderador en Dani al seu costat, el públic en aquest cas la resta de companys expectants d’allò que succeirà i dos grups cara a cara defensant allò que li toca. Una situació la qual no volia que seguis endavant, desitjava que el rellotge es parés per no haver de parlar allà davant de tothom!  Però per sort o desgracia el moment va arribar i jo era la primera a parlar.

El debat va anar molt bé, la Clia ens va felicitar i va dir que el grup en general havia posat el llistó ben alt, tot i que personalment crec que la postura que havíem de defensar era força complicada: defensar el pluri, plurilingüisme, en contra de l’estat actual. Però puc dir que estic molt satisfeta de tota la feina realitzada i de la implicació per part de tots els membres del grup!

Així que.. una cosa menys!!!

Demà ens toca exposar el projecte de psicologia, assessorament familiar, desitgeu-me sort!

Good luck!!

Setmana de molta feina, hores i hores a la universitat amb poques hores per descansar... Aquesta setmana el meu grup ens hem tret molta feina d'assobre, però han començat a sorgir les angoixes... I si tot el treball realitzat no serveix per res?.. i si no aprovem?... i si no arribem a assolir els objectius?
Divendres per la tarda vam estar parlant amb el nostre professor de TIC i ens va estar donant consells que personalment em va tranquil·litzar.


Aquesta setmana serà molt dura i ens esperen moltes exposicions, però les haurem d'afrontar de la millor manera possible!


Esperem tenir sort!! :)

Això és un no parar!

Hola nois i noies!  Això és va posant complicat! Cada cop hi ha més feina però m'agrada, ara el que hem de fer és treballar i ja vindrà la recompensa! En els últims dies podria destacar el vídeo de TIC, hem passat el cap de setmana a Sant Celoni a casa la Mònica. Els títol d'aquest és som el que veiem. En el vídeo hi surten nens i nenes del cau que fan d'intèrprets! Creiem que ens ha quedat força bé, ara ja només queda montar-ho i estarà tot llest!
Cal dir que ha estat un cap de setmana molt divertit, entre molts riures i molt bona companyia!

Acabo amb una foto d'un dels moments del nostre vídeo: Som el que veiem!

Bona feina!!

Canviant de tema.. Ja queda poc per una exposició de l'assignatura societat, família i escola. Es tracta de fer un debat, en aquest hi ha dos grups un que està a favor i un altra en contra, i un moderador. El tema que ens ha tocat és babel a l'escola. Aquest treball ens té força angoixats però sortirà bé, o això esperem!!




Fins aviat!!!

Continuem amb la S.A.E!!

Ieepp!!! Seguiré explicant-vos una mica que vam fer en aquesta setmana. Dimarts van anar a visitar un centre educatiu, jo vaig anar l'Escola C.E.I.P Rellinars.Vam anar un grup de nois i noies de la Facultat i allà ens van explicar a través d'un power point com s'estructura l'escola i aspecte importants i seguidament ens van fer una visita per l'escola.Vam entrae a les aules i vam poder veure com funciona una classe. C.E.I.P Rellinars és la única escola rural de la comarca. Aquests és el cinqué curs que hi ha escola a Rellinars. El primer any van estar a un local social. L'objectiu d'aquesta escola és fer nens competents.

Actualment hi ha 80 nens.
Petitsà 24 alumnes.
Mitjans-Petitsà 15 alumnes.
Mitjans-Grans (2n, 3r)à 17 alumnes.
Grans (4rt, 5é, 6é)à 24 alumnes.








A l'Escola C.E.I.P Rellinars treballen per projectes. Tot i ser una escola amb poc alumnes i amb ideals diferents a tot el que estic acostumada em va agrada força! També és positiu poder veure diferents metodologies.

Una altra de les activitats que vam realitzar durant aquesta setmana és la Jornada de pràctiques. Aquests dos dies ha consistit en que cada estudiant de primer curs ha acompanyat a un estudiant de tercer en la seva jornada de pràctiques. Jo vaig estar a l'Escola Roser Capdevila de Terrassa. L'escola va comnçar la seva existència al curs 2006-2007. Llavors la van iniciar 12 nens i nenes, i 2 mestres, i com que encata no tenien edifici pròpi, va ocupar una classe d'una escola veïna. Els curs següent ja varen tenir més grups d'infants i més mestres. A més, a mig curs ( concretament el 25 de març de 2008), van estrenar la primera edificació a l'escola nova.
El dia 16 de Novembre va començar el meu di de pràctiques, em vaig trobar amb la meva companya de tercer que em va ensenyar l'escola i em va presentar a alguns mestres i vam puja cap a la classe de segons, les Iurtes.

Diari d'aula: La mestra desprès d'uan hora de treball escriu dins del diari com s'ha sentit en aquella hora, un cop ho ha escrit ho llegeix i els alumnes donen la seva opinió. Un cop finalitza aquesta estona si volen, els alumnes poden escriure com s'han sentit.

Fem un mapa conceptual entre tots!!            

Entre tots els alumnes intenten agafar les idees principals i estructuren un mapa conceptual per poder treballar per grups i així saber més sobre les Iurtes.  

Em vaig quedar molt parada ja que només arribar tots els nens i nenes em va saludar, ja s'havien el meu nom i perquè estava allà. L'escola treballa per projectes i aquests any el tema és les escoles al món. Els nens em van explicar què era una Iurta i vam estar fent un mapa conceptual i una cartolina per taula per poder exposar aquest treball a la classe dels gratacels ( tercer de primària ). També vam fer racons ( un de llegir, un de matemàtiques i  un de destresa) i a la tarda es fan ambients. Els ambients consisteixen en que un grup de la classe fa grup aula que, segons el dia toca fer Montessori (autora que estem treballant a Antropologia), altres activitats són art, fusteria, educació física, etc...
Personalment agraïr aquesta setmana ja que crec que és molt important tenir contacte amb la realitat educativa.

 Finalment divendres vam tenir una conferència a càrrec del Dr. Àngel Castiñeira fernández: "EL lideratge en l'àmbit educatiu".
 

Fins aquí la setmana de la S.A.E, una experiència inovidable!!

S.A.E

Aquesta setmana ha estat la Setmana d'Activitats Extraordinàries. En el marc dels estudis de grau hi ha previstes un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones que ens apropen (als estudiants) al món laboral.
Aquestes activitats s'inicien a primer curs amb un primer contacte amb la realitat educativa i tenen una continuació als pròxims cursos.


Els objectius d'aquesta setmana han estat:

• Prendre conciència de la responsabilitat educativade les escoles, centres, intitucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
• Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades...
• Participar en les diferents activitats proposades.
• Apropar-se al rol de mestre/a.

A continuació posarè un horari explicant què he fet cada dia d'aquesta setmana i seguidament explicaré una per una.

 

Dilluns va ser un dia passat per aigua, un quants de la classe vam voler inciar la setmana anat a visitar l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic. Nosaltres vam triar el Zoo. Llastima que va ploure i no vam poder entar-hi. Tot i així vam entrar al departament d'educació del Zoo, on ens van donar imformació sobre activitats educatives i altres.

Per la tarda vam anar a la taula rodona,on van acudir mestres novells( tres ex-alumnes de blaquerna que van venir a explicar la seva experiència, la Laura, la Maria i en Víctor).
Primer de tot, va parlar la Laura. La Laura ens va parlar sobre com vivía el fet de ser mestres. Ella, creu que el més important és fer de mestres no ser mestre, ja que ens estem formant constantment. Ens va explicar que, si realment volem ser mestres, que ho fem perquè aquest és un treball molt dur i que si no t'agrada, aquest et pot acabar "cremant" ja que és una feina que, fa portar-te els problemes a casa.També, ens va remarcar que, agafessim recursos dels companys, amics... que busquem un suport. Hem de saber trobar el punt on educar és possible, tant pels que no ho entenen com pels que aprenen molt abans.


Una altra intervenció va ser la de la Maria. Ella ens va dir que sempre havia tingut molt clar què volia ser de gran. En la taula rodona ens va remarca sobretot el fet de marxa a fora ( ja que ella ho va fer i diu que val la pena) i el demanar ajuda, que en recolzem amb els nostres comapanys que segurament ells també han patit o pateixen el mateix problema i ens poden ajudar!
Actualment fa substitucions en una escola.


I per últim tenim en Víctor, aquest va acabra la carrera al juny de l'any passat i al setembre va començar a treballar en una escola, exactament en la que va fer les pràctiques de l'ultim any. En Víctor ens va parla sobre les pors: por als alumnes, por als pares i por a l'escola. S'ha d'afrontar aquesta por, i realment et dones conta de que tot el que has fet durant la carrera et serveix i molt. També ens va parlar sobre la motivació, creu que la nostra tasca és fer que els nens tinguin interès, doncs per a ell la motivació és el 80%, la motivació funciona.




Personalment, em va agradar molt la taula rodona ja que, vam poder veure diferents punts de vista, diferents persones, que ho han aconseguit que són mestres!!


Una frase molt encertada i que em va agradar molt: "Si t’equivoques corregeix, si l’encertes perfecciona."


A reveure!

Llibres que fan reflexionar...

Tornem a ser aquí!! Avui volia dedicar aquesta entrada als llibres que llegim tant a classe com a seminari. El primer ha estat El tono en la enseñanza, de Max Van Manen.
 ’autor ens exposa molts exemple, la gran majoria reals, on ens descriu una situació determinada i a través d’aquesta diu que s’hauria de fer en cada una, i ens fa reflexionar sobre aquestes.
Sol·licitud, tacte i sensibilitat són les tres paraules claus que fan referència al que Max van Manen explica en el seu llibre el tono en la enseñanza. En el seu llibre l
Citaré unes quantes coses que m'ha agradat i molt sobre aquest llibre.
Van Manen diu: “Todo niño necesita que se le observe, que se le note. Que a uno se le note significa que se le <<conoce>>”. Aquest és un dels fragments que més m’ha cridat la atenció, ja que crec que no som conscients de que tots el nens volen ser observats, i que cadascú d’ells necessita viure l’experiència de ser vistos, això indirectament els confirma que existeixen. S’ha d’establir una relació que ens permeti conèixer als nens; la mirada, un somriure, gestos que fan que en nen experimenti que és important pel mestre.

El resum d'aquest llibre per a mi és que el tacte, la sol·licitud i la sensibilitat van molt lligats ja que són paraules que tenen un significat bastant semblants. No obstant això són trets que quasi tothom espera que l’educador tingui. Crec que el més important és conèixer a cada nen, no donar per fet de que com tindrem uns coneixements sobre el seu desenvolupament ja ho sabem tot, perquè cada nen o nena tindrà els seus interessos i mai seran els mateixos. va aconseguir estudiar filosofia a la universitat.


Un altre llibre que m'ha cautivat i molt ha estat l'Elogi de la feblesa. l'autor d'aquest llibre és

L’alexandre és un noi amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un talles ocupacional per a persones discapacitades i que, després d’un llarg camí va aconseguir estudiar filosofia a la universitat.

Personalment l'Alexandre és tot un model per a mi, ja que molts de nosaltres creiem que a la vida tenim obstacles i que tot el que ens rodeja són problemes, fins que realment veiem com una persona que tot i les dificultat que li ha presentat la vida ha sortit endevant, i això és el que realment hem de valorar!!

Respecte el llibre crec que tracta temesmolt interessants com l'amistat, el fet d'acceptar-se a sí mateix...


Crec que totes les lectures que he fet fins ara han estat positives i m'han fet reflexionar i pensar en moltes coses!!

Per avuir ho deixo aqui!!  Fins aviatt!!

TIC

Hola a tots/es!!! Avui estant a la universitat buscant una foto de fondo pel blog he trobat una que m'ha fet recordar el primer dia de la classe de TIC. Ens van ensenyar com utilitzar la pissarra digital interactiva, és una passada! Us deixo amb una foto que he trobat!

Fins aviat!!

Pensant en els altres...

El títol de la segona entrada d'aquest blog és pensant en els altres, i potser us pregunteu el perquè doncs bé... Pensant en els altres és un vídeo que ens han passat de mòdul Processos i Contextos Educatius I. En aquest vídeo ens mostren una classe de 4rt A, que comencen un nou curs. El professor d'aquest els hi planteja una pregunta: Què és el més important d'aquest curs?Els nens responen dient que el més important és ser feliços.
En aquest es pot veure com els nens i nenes d'aquesta aula escriuen els seus pensaments, podem expresar les coses més importants que pensen i, a travès d'angoixes que tenen certs nens i nenes de la classe, entre tots creen un molt bon clima d'aula, i s'ematitzen amb els altres.


Durant tot el documental podem observar com la clau per a ser feliç és aprendre en els demes.


Aquest vídeo m'ha fet pensar molt i personalment crec que mai hi ha prou, que sempre ens estarem formant. Tambè ho he pogut veure al fer la autobiografia que ens demanaven a seminari, en l'ultim any he estat monitora de ball i he pogut veure com realment no sóm només nosaltres qui ensenyem als nens sinó que ells ens ensenyen a nosaltres i molt!

Per acabar dir que és molt important aprendre amb i dels altres.